catala  castellano
Logo Dr.F.Codina Garcia




Web Médica Acreditada. Ver más información 
Imatge estetoscopi
El Bressol, per Berthe Morisot

Aspecte general dels nounats

El moment que vostè podrà veure, tocar o inspeccionar per primera vegada al seu nounat dependrà del tipus de part que tingui, del seu estat i de l'estat del nadó. Durant les primeres setmanes, s'adonarà que la major part del temps el seu nadó estarà amb els punys tancats, els colzes, malucs i genolls flexionats, i braços i cames replegats sobre la part anterior del cos. Aquesta postura se sembla bastant a la posició fetal que va mantenir durant els últims mesos d'embaràs.

Els reflexos del nadons

Els nadons neixen amb una sèrie de respostes instintives a estímuls com la llum o el tacte, conegudes com reflexos primitius, que desapareixen gradualment a mida que van madurant. Aquests reflexos inclouen el reflex de succió, que fa que el bebè succioni amb força qualsevol objecte que li posin en la boca.

xumet

El reflex de prensió, que fa que el bebè tanqui la mà i estrenyi fortament els dits quan li apliquen pressió en el palmell de la mà amb un dit o altre objecte.

El reflex de Moro, o reacció de sobresalt, que fa que el bebè estengui sobtadament els braços cap als costats i després els replegui sobre el tronc quan se sobresalta davant un soroll fort, una llum intensa, una olor forta, un moviment sobtat o altre estímul.

Així mateix, a causa de la immaduresa del sistema nerviós, als nounats els poden tremolar els braços, les cames o la barbeta, particularment quan ploren o estan agitats.

Els nadons son un dormilegues

Durant les primeres setmanes generalment els nadons es passen la major part del temps dormint. Això pot ser encara més exagerat durant el primer dia o primer parell de dies de vida en els nounats a les mares dels quals els van administrar certs tipus de medicaments o anestèsia durant el part.

La respiració del nadó

Sovint als pares els preocupa el patró respiratori del seu nounat, a causa de la major atenció que ha rebut últimament la síndrome de mort sobtada del lactant (SMSL). Però vostè ha de tenir en compte que és normal que la respiració d'un nadó tan petit sigui un mica irregular. Tot i que no començarà a parlar fins a molt més tard, el nounat produirà una simfonia de sons, especialment xiulets d'alta freqüència, a més dels plors de rigor. Els esternuts i els singlots també són molt freqüents, i en els nounats no indiquen que el bebè pateixi alguna infecció, al·lèrgies o problemes digestius.

Cap

El crani del bebè està format per diversos ossos independents que a la llarga s'acabaran fusionant. Això permet que l'immens cap del bebè es deformi lleugerament al passar per l'estret canal del part sense provocar lesions ni en el bebè ni en la mare. El cap d'un nadó nascut per part vaginal sovint presenta algun grau de deformitat, fent que la part superior del cap del nadó tingui una forma allargada, bombada o ovalada. Vostè podrà palpar (no temi, no li farà cap mal) dos fontanel·les, punts tous o deprimits, en la part superior del cap del nadó. No s'espanti si veu que la pell que recobreix les fontanel·les del nadó puja i baixa quan el nadó plora o s'esforça i quan està tranquil i incorporat ho fa amb els batecs del cor. És completament normal.

Cara

La cara d'un nounat pot veure's un poc inflada a causa de l'acumulació de fluid i del dificultós pas pel canal del part. L'aspecte del rostre del nadó canvia significativament durant els primers dies de vida a mesura que el petit va eliminant l'excés de fluid i es va recuperant del traumatisme del part. No s'ha d'amoïnar, tot i i les orelles arrugades, el nas aixafat i la mandíbula asimètrica l'avia trobarà una semblança perfecte amb el pare, la mare, l'avi o el tiet....

Ulls

Pocs minuts després del naixement, la majoria dels nounats obren els ulls i comencen a mirar al seu al voltant. Els nounats poden veure, però no enfoquen bé, poden estar guenyos durant els 2 o 3 primers mesos de vida.
La majoria dels nadons de raça blanca neixen amb els ulls grisos blavosos, però la pigmentació del iris (la part acolorida de l'ull) es pot anar enfosquint progressivament, no adquirint el seu color permanent generalment fins que el nadó té entre 3 i 6 mesos d'edat.
De vegades els pares s'espanten al comprovar que el blanc d'un o ambdós ulls del nounat està tenyit de vermell. Es una hemorràgia subconjuntival, es sang que es filtra sota la membrana que recobreix el globus ocular a causa del traumatisme del part. Es un procés completament inofensiu similar a un blau, desapareix al cap de pocs dies i generalment no és indicatiu de lesió ocular.

Orelles

Les orelles d'un nounat, igual que moltes altres parts de la cara, poden estar aixafades, arrugades o presentar altres deformacions morfològiques a causa de la posició que va adoptar el nadó dintre de l'úter matern durant l'última etapa de l'embaràs. Ja que als nounats encara no se'ls ha desenvolupat el cartílag que confereix estabilitat a les orelles dels nens majors, no és gens rar que els nounats tinguin temporalment les orelles arrugades o parcialment deformades. També són freqüents els petits penjolls o depressions en la pell del costat de la cara just davant de les orelles. Generalment són fàcils d'extirpar.

Nas

Ja que els nounats solen respirar per un nas de petita grandària i per unes vies nasals molt estretes, petites quantitats de fluid nasal o mocs poden fer-los respirar sorollosament o congestionats encara que no estiguin constipats ni tinguin cap altre problema de salut. Aprengui com ha d'utilitzar gotes nasals de solució salina i una perita per a ajudar a buidar-li les vies nasals al nadó si és necessari.
Els esternuts també són habituals en els nounats. Es tracta d'un reflex completament normal que no té per què obeir a una infecció, al·lèrgies o altre problema de salut.

Boca

Quan el nounat obre la boca al badallar o plorar, és possible que vostè s'adoni que té uns petits punts blancs en el paladar, generalment prop del centre. Es tracta de petites masses de cèl·lules denominades perles d'Epstein. Aquests punts, així com els quists plens de fluid que de vegades estan presents en les genives dels nounats, desapareixeran durant les primeres setmanes de vida.

Coll

Sí... El coll està allí: entre el tronc i el cap, encara que no ho sembli. Normalment el coll sembla més curt en els nounats perquè tendeix a quedar amagat entre els plecs de pell i les arrodonides galtes.

Pit

Ja que la paret toràcica dels nadons és molt fina, és possible que vostè vegi o noti al tacte com la part superior del tòrax del nadó es mou cada vegada que li batega el cor. Això és normal i no hauria de preocupar-li.
Així mateix, els nounats d'ambdós sexes poden tenir les mames engruixades. Això es deu a una hormona femenina denominada estrogen que la mare transmet al fetus durant l'embaràs. Ocasionalment els mugrons poden secretar una petita quantitat de fluid amb aspecte lletós (denominat col·loquialment "llet de bruixes"). Aquest engruiximent mamari desapareix durant les primeres setmanes de vida. Estrènyer les mames pot ser perillós i no s'aconsegueix que perdin volum més de pressa. Si es posen molt vermells i calents consulta amb el teu pediatre.

Braços i cames

Després del part, els nounats tendeixen a adoptar una postura similar a la posició fetal que van adoptar en l'interior de l'úter durant l'última etapa de l'embaràs: braços i cames flexionades i replegats sobre el tronc. Generalment tenen els punys tancats, i pot resultar difícil obrir-se'ls perquè el fet de tocar-los o col·locar-los un objecte en el palmell de la mà desencadena un fort reflex de prensió.
Els nounats tenen les ungles dels dits de les mans bastant llargues i primes, i es poden esgarrapar la cara. Haurà de tallar-li amb cura les ungles amb unes tisores petites. Als pares els preocupa l'aspecte corbat de les cames i peus del seu nounat. Però, si pensa en la postura que adoptava dintre del ventre matern durant les últimes etapes de l'embaràs -malucs i genolls flexionats amb cames i peus cap amunt replegats sobre el abdomen- no li hauria d'estranyar que les cames i els peus del seu nounat tendeixin a corbar-se cap a endins. De totes maneres, amb el pas del temps, les cames es van redreçant de forma espontània quan el petit comenci a guanyar pes, a caminar i a créixer durant els dos o tres primers anys de vida.

Abdomen

És normal que el abdomen d'un nadó sigui bastant prominent i arrodonit. Quan el nadó plori o s'esforci, per exemple, al defecar, és possible que vostè noti que la pell que cobreix la part central de l'abdomen es projecta cap a fora entre les bandes de teixit muscular que conformen la paret abdominal en cada costat de l'abdomen. Això gairebé sempre desapareix durant els primers mesos de vida a mesura que el nadó va creixent.
A molts pares els preocupa l'aspecte i cura del cordó umbilical. Després del part, el cordó es pinça o es lliga abans de tallar-lo per a separar al nadó de la placenta. En la majoria de centres sanitaris, s'aplica un líquid bactericida al monyo umbilical després del part. El monyo umbilical es desprèn entre el desè dia i la tercera setmana de vida. El melic s'ha de cura amb alcohol per a prevenir possibles infeccions fins que s'assequi i es desprengui completament. El monyo umbilical no hauria de submergir-se en aigua durant el bany fins que això passi. A mesura que es vagi assecant, el cordó anirà canviant de color, de groc a marró o negre. Hauria de consultar si l'àrea del melic s'envermellís o comença a supurar o a olorar malament.

Les hernies umbilicals

Són freqüents en els nounats, particularment en els de raça negra. Un orifici en la paret abdominal en el lloc del cordó umbilical o futur melic permet que una part de l'intestí del nadó sobresurti a través de l'orifici quan aquest plora o fa esforços, provocant que la pell que la recobreix es projecti cap a fora. Aquestes hernies són inofensives i no doloroses. La majoria d'elles es tanquen soles durant els primers dos anys de vida, però, en el cas que no es tanquin per si mateixes, una intervenció quirúrgica molt senzilla les pot corregir. Els remeis casolans que s'han practicat durant anys per a tractar les hernies umbilicals, faixes..., no s'han d'utilitzar. Aquestes tècniques no serveixen de res i poden provocar lesions.

Genitals

Els genitals (òrgans sexuals) dels nounats d'ambdós sexes poden semblar relativament grans i inflamats. Per diversos motius, incloent l'exposició a les hormones produïdes per la mare i pel fetus, les lesions i inflamacions provocades pel traumatisme del part i el curs natural de desenvolupament d'aquests òrgans.
En les nenes els llavis majors, la part més exterior de la vulva, poden veure's inflats. La pell dels llavis pot estar llisa o bé una mica arrugada. De vegades, sobresurt una petita porció de teixit rosa entre els llavis,es tracta del penjoll himenial, que no té cap importància i que s'acaba retraient i passant a formar part dels llavis quan creixen els genitals.
A causa del efecte de les hormones maternes, la majoria de nounades tenen flux vaginal. Aquest està compost per una secreció enganxifosa que de vegades conté una mica de sang i que dura diversos dies. Aquest “mini període” és una secreció uterina tipus menstrual completament normal pels estrògens que la mare va transmetre a la seva filla durant l'embaràs i ara comencen a desaparèixer. A pesar que es tracta d'alguna cosa molt més freqüent en els nadons de sexe masculí, la inflor de l'engonal en una nounada pot indicar la presència d'una hernia inguinal. En els nens, el escrot (la borsa que conté els testicles) sovint sembla estar inflat. Generalment això es deu a un hidrocele, una acumulació bastant habitual de líquid en el escrot que sol desaparèixer entre el tercer i el sisè mes de vida. Els testicles dels nounats poden ser difícils de palpar dintre d'un escrot inflamat. Els músculs units als testicles tiren bruscament fins a la regió inguinal quan algú toca l'àrea genital del nadó o quan els seus genitals s'exposen al fred.
Els nadons de sexe masculí és normal que experimentin freqüents ereccions, sovint just abans de orinar. El 95% dels nounats orinen durant les primeres 24 hores de vida.
Per a cuidar el penis del seu fill, només cal que utilitzi sabó i aigua tèbia cada vegada que el banyi. Asseguri's de no retreure-li el prepuci brusca o enèrgicament per a netejar-li sota. En lloc d'això, tibi'l suaument contra el gland i netegi qualsevol esmegma (secreció blanquinosa composta per cèl·lules de pell morta barrejades amb el greix natural del cos). Amb el temps, el prepuci es retraurà per si mateix i podrà separar-se del gland sense problemes. Això passa a diferents edats en diferents nens, però a la majoria dels nens se'ls pot retreure el prepuci sense problemes quan tenen uns 5 anys.

Pell

Els nadons arriben al món mullats en diversos fluids, incloent el líquid amniòtic i sovint la sang (procedent de la mare, no del nadó). El personal hospitalari procedirà gairebé immediatament a assecar al nadó a fi d'evitar qualsevol descens brusc de la seva temperatura corporal que es produiria si la humitat de la pell s'evaporés ràpidament. Els nounats també neixen coberts d'un material blanquinós dens, pastós i enganxifós denominat vèrnix caseosa (compost per secrecions de les glàndules sebàcies i cèl·lules epitelials descamades del mateix fetus), la major part s'elimina la primera vegada que es banya al nadó.
El color i les taques que tenen els nounats en la pell poden alarmar a alguns pares. L'aspecte motejat de la pell, un patró irregular de petites àrees vermelloses i pàl·lides, és habitual a causa de la normal inestabilitat de la circulació sanguínia en la superfície dèrmica dels nounats. Per raons similars, els nounats també poden presentar acrocianosis, una tonalitat bavosa en la pell de mans, peus i l'àrea que envolta els llavis, sobretot si es troben en un ambient fred.
Quan s'esforci per a plorar o per a fer de ventre, és possible que la pell del nounat adquireixi temporalment una coloració blavosa o entre vermella i granada.
En el rostre i altres parts del cos del nounat són habituals les marques vermelles, les rascades, els blaus i les petèquies (petites taques vermelles provocades per hemorràgies intradérmiques o subcutànies). Tots ells estan provocats pel traumatisme associat al fet d'haver de travessar l'estret canal del part o per la pressió que exerceixen els fòrceps que de vegades s'han d'utilitzar durant el part. Tots ells es curen i desapareixen durant les dues primeres setmanes de vida. És possible que la cara, els muscles i l'esquena del nounat estiguin coberts per un borrissol fi i suau, denominat lanugo. La major part del lanugo es perd dintre de l'úter matern abans que la mare doni a llum; per aquest motiu, el lanugo es veu més habitualment en nadons prematurs. En qualsevol cas, aquest pèl es perd en poques setmanes.
La capa superior de la pell del nounat s'anirà descamant durant les dues primeres setmanes de vida. Es tracta de una cosa normal i que no requereix cap tractament especial. Alguns nadons ja vénen al món amb la pell descamada, sobretot aquells que neixen després de la data prevista del part
. Les àrees de color rosa o vermell, hemangioma pla, són habituals i solen desaparèixer durant el primer any.
Les taques sacres o mongòliques estan presents en més de la meitat dels nounats de raça negra, i menys freqüentment en els nadons de raça blanca. Es tracta d'àrees planes de color blau pissarra o blau verdós que semblen taques de tinta i que es poden trobar a la esquena, les natges o altres parts del cos. No tenen cap importància.
Els hemangiomes capil·lars o en maduixa són marques de naixença de color vermell, prominents i de teixidura rugosa, provocades per conjunts de capil·lars dilatats. Augmenten de mida durant els primers mesos de vida. Després desaparèixer sense tractament durant els primers sis anys.
Algunes taques, planes i de color morat vermellós (com vi de Porto), no desapareixen per si soles. Requereixen l'atenció d'un dermatòleg.
Les pigues marrons o negres, denominats nevo pigmentat, també poden estar presents des del naixement o bé aparèixer o intensificar-se el seu color conforme va creixent el nen. Les pigues de gran grandària o d'aspecte estrany han de ser examinats per un dermatòleg perquè algunes s'han d'extirpar.
Hi ha diverses erupcions inofensives i problemes dèrmics sense importància que poden estar presents des del naixement o bé aparèixer durant les primeres setmanes.
El acne miliar, també denominat “milio”, consisteix en petits granits, plans i grocs o blancs que esquitxen el nas i barbeta. Està provocat per l'acumulació de secrecions de les glàndules sebàcies de la pell i desapareix durant les primeres setmanes de vida.
La mil·liari -una erupció de petites vesícules vermelles i prominents que solen tenir el “cap” blanc o grog- es denomina de vegades acne del lactant pel seu aspecte. Sovint afecta a la cara i pot abastar àrees extenses del cos, es tracta d'un trastorn cutani inofensiu que remet en poques setmanes amb les cures normals de la pell.
A pesar de l'imponent del seu nom mèdic, el eritema tòxic també és una erupció inofensiva que presenten alguns nounats. Consisteix en taques vermelles amb vesícules de color clar o groguenc en el centre, similars a les butllofes. Aquesta erupció sol sortir durant el primer dia o parell de dies de vida i desapareix en una setmana.
No és gens rar veure a nounats amb butllofes per succió en dits, mans o braços, ja que el fetus es pot començar a xuclar aquestes parts del cos quan encara està en l'úter matern.
La icterícia neonatal, és a dir, la coloració groguenca de la pell i la escleròtica (el blanc dels ulls), és un trastorn habitual que normalment no apareix fins al segon o tercer dia de vida i desapareix en 1 a 2 setmanes. La icterícia està provocada per l'acumulació de bilirubina (un producte de desfet produït per la descomposició normal dels glòbuls vermells) en la sang, la pell i altres teixits, a causa de la incapacitat temporal del fetge immadur del nounat per a eliminar eficaçment aquesta substància del cos. Encara que cert grau de icterícia és normal, el pediatra valorarà si apareix prematurament o el seu nivell és més alt del normal.

Familiaritzar-se amb el nounat

Els primers dies i setmanes de la vida d'un nounat són una etapa de sorpresa i gaudir per a la majoria dels pares. De totes maneres, el fet de ser responsable d'una criatura aparentment tan fràgil i vulnerable pot imposar molt, sobretot quan no s'està familiaritzat amb l'aspecte i el comportament dels nounats. Si vostè està preocupat o insegur sobre qualsevol aspecte de la cura del seu nadó, no dubti a consultar al equip de pediatria, a altre professional de la salut o algun familiar o amic que tinguin experiència en la cura de nounats.

Modificat de Neil Izemberg i Steven Dowshen, editors de Kidshealth. Juliol 2011

ajustament
icona descarrega

Avís: La informació d’aquesta pàgina no es pot considerar un diagnòstic ni un tractament , així no pot substituir l’atenció medica. En cap cas substitueix l’opinió o les prescripcions dels professionals. El titular del lloc web no pot garantir que la informació està completament lliure d’error tot i els esforços per assegurar la veracitat i l’actualització . Es recomana sempre la consulta al seu pediatra i no es fa responsable de possibles malentesos del continguts de la pàgina.